Les joves de la fundació provenen de contextos de risc i vulnerabilitat social, però què significa exactament això? Significa que han patit situacions de molta dificultat en la infància i adolescència, com per exemple de pobresa, algun tipus de maltractament, han viscut en condicions d’infrahabitatge, consums de tòxics, relacions afectives conflictives, de violència o d’abús, abandonament escolar, una xarxa de suport informal debilitada i inestabilitat emocional.
Les joves no obtenen el suport que necessiten per part de les seves famílies perquè normalment aquestes acumulen moltes dificultats socials. Per això han d’anar a viure a un altre entorn on puguin recuperar l’estabilitat i reconstruir el seu itinerari vital.
Alhora, les joves han après a lluitar i perseverar en els seus objectius, i són molt capaces d’aprofitar les oportunitats que se’ls dona per millorar les seves condicions de vida, desenvolupar una capacitat crítica i una resiliència significativa per poder continuar el seu canvi vital.
Una persona menor d’edat pot passar a tenir una situació de tutela de la Generalitat de Catalunya a causa de diferents factors, com ara haver patit desprotecció, abusos, violència o negligència per part de l’entorn familiar, pobresa severa, processos migracionals, etc.
Quan es considera que la situació és d’alt risc, l’administració en declara el desemparament i n’assumeix la tutela d’acord amb la Llei de Protecció d’Infància i Adolescència i el/la menor passa a ser atès en equipaments residencials o en altres mesures d’acolliment fins a la seva majoria d’edat.
En assolir la majoria d’edat els joves han d’emprendre la seva emancipació havent d’entomar responsabilitats importants que la resta de jovent que no es troba en situació de risc afronta molt més tard*: trobar una feina estable que li permeti sobreviure, aconseguir un pis assequible, formar-se, gestionar la seva economia, aprendre a gestionar les emocions sense poder comptar amb el suport adequat, etc.
L’esforç que es demana a aquests joves és molt més elevat que als altres joves que no es troben en situació de risc, quan el seu punt de partida és molt més fràgil a tots nivells.
* L’edat mitja d’emancipació a l’Estat és de 32 anys. Dades 2018-2020.
En la majoria de casos la maternitat és desitjada, si bé és una decisió presa sense preveure’n massa les conseqüències que se n’acaben derivant.
El perquè de la maternitat en l’etapa adolescent té tantes respostes com joves hi ha, però en termes generals podria respondre a temes culturals, a necessitats de vincle i de restaurar la pròpia història vital o bé amb el desig de projectar una nova etapa centrada en la maternitat.
En molts casos la figura del pare està absent i es troben soles afrontant la criança dels seus infants mentre transiten per l’etapa de l’adolescència, quan encara estan construint la seva pròpia personalitat.
Les seves famílies, a causa de les dificultats que pateixen, no poden donar suport a la jove i el seu infant i per això han de rebre l’acompanyament de professionals externs en un entorn residencial segur.
L’emancipació amb garanties és aquella que s’esdevé fruit d’un procés d’aprenentatge, capacitació i empoderament personal que permet a la jove trencar amb el context d’exclusió d’on prové i millorar les seves condicions de vida, consolidant una vida autònoma i estable a llarg termini tant per a ella com per al seu infant.
Concretament entenem que:
- la jove compta amb la cobertura de les seves necessitats bàsiques.
- la jove ha assolit l’estabilitat personal i les capacitats necessàries per a gestionar la seva vida quotidiana de forma autònoma.
- la jove ha pogut construir un entorn saludable i segur per ella i els seus infants com a mecanisme de prevenció del risc.
- la jove compta amb un itinerari formatiu i laboral estructurat del qual n’obté els seus ingressos econòmics que necessita per viure.
- la jove ha pogut construir nous vincles saludables amb el seu entorn.
La major part de les joves que viuen als pisos de la Fundació fan una aportació econòmica simbòlica en concepte d’estada i dels costos de subministraments que se’n deriven.
Els imports varien en funció de la tipologia de pis (Pisos de Suport – Barcelona- o Pisos d’Emancipació – Santa Coloma de Gramenet), de les circumstàncies de cada dona i de les possibilitats.
Considerem que aquesta aportació és clau per l’aprenentatge de la gestió quotidiana de les dones i ho considerem una eina més d’intervenció educativa.
Les joves que resideixen a la Residència Maternal no fan cap aportació econòmica, atesa la seva condició de menors i estar “emparades” sota el sistema de protecció.
